“Per què vaig fer dibuixos de Fuster? … ell m’ho demanà, volia que li fera uns dibuixos; segurament els necessitava…”, escrivia Andreu Alfaro el 1992, any de la mort del seu admirat amic Joan Fuster.

L´exposició reuneix els dibuixos, més de cinquanta, així com també les escultures i els esbossos que Alfaro va realitzar sobre l´escriptor de Sueca. Llibres, fotos i publicacions completen l´escenari sobre el qual dialoguen, a través d´escrits, articles i correspondència mantinguda al llarg d´anys. Una trobada produïda per la paraula i els grafismes entrellaçats dels dos protagonistes. Dibuix i text que tots dos van utilitzar independentment. Perquè si bé Joan Fuster va il·lustrar, ell mateix, alguns dels seus llibres de poemes, Alfaro dibuixava el 1959 l´antologia de contes infantils reunida per Fuster i l’homenatjava en diverses escultures. La primera, l´any 1961, i les més recents, de la darreria dels noranta i la primeria dels 2000. Durant quasi cinc dècades intercanviaran idees i emocions que mostraran amb la intensitat i la ironia dels aforismes i amb la levitat i l’elegància de la línia dibuixada en el paper o en l´espai. Mantenint sempre l´admiració mútua i una incondicional amistat.

Artur Heras, comissari